L'ESTENEDOR. Bloc d'Antoni Riera

Miram el diccionari. “Sostenible adj. Que es pot sostenir.” Poca cosa ens aclareix. Cercam ara “Sostenir.v. tr. Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa); privar de caure, d'ésser emportat per una força, (quelcom). FIG. Ajudar (algú o alguna cosa) perquè no defalleixi, decaigui, s'abaixi, etc.”. Sostenir, per tant, sinònim també d’aguantar, però no de suportar. Hom podria pensar que la mestra sostenible és una mestra capaç d’aguantar-se dreta. No seria el cas. Però gairebé. La mestra sostenible és sostenible perquè és capaç de mantenir-se dreta, en posició vertical damunt una bicicleta. I és sostenible perquè va en bicicleta per fer un món sostenible, que es pugui aguantar; i també per fer del seu un cos sostenible. Ella, que ja passa la quarantena, viu lliurada a la feina amb l’entrega dels qui comencen i com que vol que els seus alumnes prenguin llum de na Pintora i vol donar llum en lloc de fum, acudeix al centre escolar amb bicicleta, tota rabenta, remolesta i xalesta.

Només la boirina de cameta d’aranya dels dematins manacorins o les pluges generoses (cada vegada més escasses a causa del canvi climàtic) l’aturen en la seva apologia biciclista de la sostenibilitat mundial.

Però ella ara no passa gaire pena. L’escalfament global del planeta fa que els dies xerecs siguin cada vegada més pocs. Fins i tot els dematins hivernals fa temps de bicicleta. I així, parteix carregadíssima amb els llibres de text, els exàmens corregits, l’estoig amb els bolígrafs i altre einam escolar que haurà de deixar a l’alumne distret de torn. Diposita tot el material a les beasses del bicicle i au, amb pedalades feixugues i llargues però decidides (no domina gaire encara el canvi de marxes) li emprèn cap a l’institut.

Sap que el seu evangeli contra el fum i el diòxid de carboni va tenyit de paciència, però ja ha pogut veure satisfeta que dos mestres més li han seguit la iniciativa i ja es desplacen al centre escolar amb la màquina de dues rodes.

Espera ansiosa el dia que, en comptes dels mestres, siguin els alumnes els qui retornin a l’ancestral i nostrada tradició d’anar a escola amb bicicleta. Nosaltres també.