L'ESTENEDOR. Bloc d'Antoni Riera

Amb motiu de l'apoteosi futbolera espanyola vaig sentir aquests dies un tertulià televisiu de TV3 que explicava que a Madrid les celebracions per les victòries de "la Roca" a terres austríaques havien estat molt "normals", en el sentit que no anaven contra ningú i eren molt educats i no sé quantes històries més. Em sembla recordar que el dia que es jugava la semifinal Espanya-Rússia jo era per Palma. Vaig acompanyar una amiga a ca seva i tornant a peu cap al meu jaç vaig passar per les avingudes. El negoci sexual anava en raure. Les dones de la vida a les voreres, i a l'asfalt, amb una mà al clàxon i l'altra al paquet, tot de cotxes escandalosos que s'anaven aturant a riure (o a contractar-los) dels serveis d'aquelles dones majoritàriament africanes i europees de l'est. Jo, a Palma, només hi vaig veure el de sempre, molta botxor, molta agressivitat i molt d'espanyolisme. Just abans del partit, vaig trobar un jove embolicat amb una banderota espanyola i el toro estampat que tocava a un porter automàtic. "Carlos, abre, coño". Tot anava així. Nacionalisme testicular. Res que no sabéssim.